Dessuadora home caiguda

El marengo, elegant i atemporal, evoca els imponents penjaguts que s'ereixen amb fortalesa per tota la costa mediterrània.

Vertiginosos, sabedores que són els reis del litoral, es tornen més majestuosos quan es pon el sol. El marengo et farà sentir com ells quan, vestit amb la teva samarreta, et mires al mirall just abans de sortir de nit.

Ja ens disculpareu si sou d'Índia, però aquest color, malgrat el seu nom, és purament mediterrani. Sí, perquè tingeja el nostre cel quan el sol s'ha sumergit a la mar i la nit encara no és totalment fosca.

Llavors, quan la mar està en calma, el blau profund es fon amb tonalitats infinites de violeta… I aquí neix el color. Malgrat això… Namasté!

El color cru és el de la sorra càlida i el de la pedra calcària de marès. El color del Mediterrani més natural, sense additius ni conservants, sense filtres artificials pensats només per al posturej.

El to de la llum suau del capvespre, la puresa d'allò simple però simplement perfecte.

Dien que els esquimalets poden anomenar el color blanc amb moltes paraules. La veritat és que no ho hem pogut comprovar, ja que el Pol Nord ens queda lluny.

No obstant això, sí que podem afirmar que a nosaltres ens passa el mateix amb el blau. De tots ells, aquest que anomenem aqua és un dels nostres blaus preferits del Mediterrani.

No deixis que el rosa s'associï únicament a la delicadesa o a la superficialitat i t'impedisi veure la seva veritable força. A Menorca, els tons rosats apareixen quan el cel s'obre al capvespre, barrejant-se amb el blau i l'arany sobre l'horitzó.

Tot i que aquest color sol anunciar vent, almenys enbelleix el nostre paisatge.

El color que envolta el cel quan la nit comença a retirar-se. No busca destacar ni imposar-se: simplement hi és, natural, uniforme, empapant el paisatge en silenci.

Éu el to que acompanya el dia quan es lleva sense presses, abans que el sol marqui contrastos i tot cobreixi definició. Un moment breu, discret, però profundament reconeixible.